CFR / NOTICIES

La crònica del CF Reus - CD Tenerife, per Josep-Maria Ureta, a la secció 'bReus'

Els grecs van aplicar a la pràctica esportiva un concepte que s’ha mantingut llargament: agon, ‘competició’, ‘lluita’. No era un mot exclusiu de l’esport, sinó l’aplicació a l’esport d’una idea fonamental en la cultura grega, i que afectava tots els ordres de la vida: esforçar-se en competència amb tothom per excel·lir, en tot moment, a tot arreu. Hom pensa en el desig furient de victòria. Però no cal: basta quedar dignament amb un resultat decorós.

Quan un es passa hores i hores diguem que entretingut en les coses de l’economia acaba tenint la temptació de traduir a termes econòmics tot allò que té a prop. Veient el partit contra el Tenerife –equip d’ínclita i imperible memòria per a qualsevol culé- pensava sovint quin podia ser l’equivalent econòmic de la manera de jugar. Vull dir, en funció dels resultats que un plantejament tàctic pretén d’obtenir, almenys a priori. Així em semblava evident que qui es proposa d’anar a totes per obtenir el màxim guany –tres punts- està disposat a córrer riscos, a invertir tot el que té i una mica més si cal, i, com que accepta el risc, si no se’n surt i ho perd tot, potser ho accepta amb resignació i fair play de borsista, que també n’hi deu haver. I es consola pensant què hauria estat guanyar i que gran serà fer-ho el partit següent, tot a posar tota la carn a la graella. Qui per contra aspira –o es conforma, perquè no sempre es pot aconseguir tot- amb un empat, trobo que s’assembla més al tarannà de l’estalviador, d’aquell que no vol tenir ensurts ni daltabaixos i creu que un guany petit però segur també té el seu valor. I que de mica en mica s’omple la pica. I hi ha d’haver també qui està fatalment disposat a perdre, perquè sap que no té cartes per jugar, i, per tant, l’únic que pot esperar-se és una derrota que no resulti gaire humiliant, atès que no pot esquivar la partida.

Observant després la classificació de la divisió del futbol espanyol on milita el Reus, comprovo que l’empat –l’àgio modest, però efectiu- és una opció que compta amb força adeptes, fins i tot entre aquells que semblen destinats a les més altes aspiracions, com l’Osasuna- per dir un equip a qui seguia quan estudiava Periodisme a Pamplona. La qual cosa significa, indubtablement, que l’empat, el puntet, no és un resultat tan discret com pugui semblar, ja que es cotitza entre gent experimentada. I això vol dir també que es tracta d’una categoria on tothom té clar que llançar-se a l’especulació més ultrada no té cap mena de sentit, i que el perill que comporta és tan gran que pot provocar la ruïna total: la pèrdua de categoria que en casos il·lustres ha comportat fins i tot la desaparició del club. Amb el seu complement, que ens duu a l’ètim del mot “especulador” -speculator: el soldat que observa al lluny-: l’empat, el guany en aparença petit val molt en un panorama complex, que cal tenir sempre en compte, i a més és el fonament sobre el qual s’edifica la solidesa i la capacitat de resistència en la categoria d’un club realment ambiciós.

 
Josep-Maria Ureta. Periodista especialitzat en economia

CFR / Classificació

17º
9 puntos
PtosPJPGPEPPGFGC
14
Elche C.F. 1110253913
15
R. Zaragoza 1092431110
16
CD Lugo 99234911
17
CF Reus 99234710
18
Extremadura UD 892251114
19
CD Tenerife 89153711
20
Cádiz CF 79144610
Veure classificació completa