CFR / NOTICIES

La crònica del CF Reus - Real Zaragoza, per Narcís Garolera, a la secció 'bReus'

Una de les imatges que més persegueixen les càmeres de televisió és la que mostra la reacció dels jugadors substituïts quan marxen del camp. El comentaristes en dedueixen disgust, acceptació, males relacions o directament l’estat d’ànim del vestidor, segons mirin, saludin, abracin o menystinguin l’entrenador. És molt probable que tot sovint s’equivoquin i que cap reacció no signifiqui res, i fins i tot que hi hagi qui, comptant que l’observen, aprofiti per fer comèdia. Com sigui, tranquil·litza saber que divendres tothom va sortir del camp content i satisfet.     

El gran escriptor Artur Bladé Desumvila, natural de Benissanet, a propòsit d’un amic molt estimat, Artemi Aiguader, va anotar en el seu diari escrit a Mèxic, i ara acabat de publicar amb el títol de Memòries de l’exili mexicà: “Era un optimista fill de Reus, que és el poble més optimista de Catalunya i el que ha produït més gent dotada de simpatia universal”. Aquesta afirmació tan rodona em va venir al cap diverses vegades al llarg del partit contra un adversari de tant de nivell com el Saragossa, de qui intueixo, a més, que mentre estigui a la mateixa categoria que el Reus ha de ser un dels que conformi una rivalitat més immediata. M’imagino que després del Nàstic –això és segur- i abans que el Barça B –això és només probable, i en aquest darrer cas, té molts números perquè sigui efímer.

L’optimisme i la simpatia la deduïa del suport incondicional de tot l’estadi a l’equip, en tot moment i en tota circumstància. Des del meu punt de vista -que és vista de profà, i punt apartat-, el Reus va fer prou joc com per endur-se’n els tres punts, ja que es va mostrar superior a un oponent que semblava saber què calia fer per enfrontar-s’hi. Vull dir que vaig tenir la impressió que el Saragossa havia preparat molt a consciència el partit. Suposo que és el que passa quan t’hi estàs jugant l’ascens, i a més a més, l’entrenador dels aragonesos havia estat el teu la temporada anterior.

El que em va cridar l’atenció va ser que quan per relliscada, imprecisió, desencert, o simple mala sort qui havia de marcar no ho feia, o qui volia fer una gran jugada es quedava a mig camí, la resposta del públic no era de crítica o de disgust impietós, sinó ben al contrari d’encoratjament. Interpreto, aleshores, que el públic entén i s’identifica amb els jugadors i amb el joc que l’equip es proposa de fer, detall major que té a veure amb el cos tècnic. I també que la confiança amb l’equip a aquesta alçades de la competició és molt alta, i que l’espectador més exigent ha entès que els objectius del club no són lluny d’aconseguir-se, i que s’accepten com a tals. Enguany per mantenir la categoria i acumular experiència, i la lliga que ve fer un pas més, a poc a poc i amb solidesa, sense fer volar coloms, que és l’única manera d’arribar lluny en una categoria tan inestable, i amb desajustos pressupostaris tan grans.

 

Narcís Garolera. Catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat Pompeu Fabra

CFR / Classificació

22º
0 puntos
PtosPJPGPEPPGFGC
19
CF Rayo 4542129214661
20
Nàstic 364299243063
21
Córdoba CF 3442713224879
22
CF Reus 04256311648
Veure classificació completa