CFR / NOTICIES

«Evocacions d'infant»: la crònica del CF Reus - Lorca FC, per Xavier Filella, a la secció 'bReus'

«No hi ha dubte que en la cultura esportiva d'aquesta part del món el futbol és el joc que s'ha convertit en el punt de referència que regula tots els altres esports. Aquell al qual tornar quan els altres queden en segon terme. Però des que l'esport és una experiència emocional compartida s'erigeix en el monòlit que marca els temps, ordena els records i ajuda a planificar la vida de cada dia. Hom se situa més fàcilment en funció d'un partit gloriós, d'una eliminatòria sonada, d'una final d'infart. I ara que ens atabalen dient que som el que hem menjat, el que llegit, el que... qui sap què... potser el més important és que som el que hem jugat. Per això és tan difícil desprendre's del futbol».


Assistir al camp del Reus per veure el partit de futbol Reus/Lorca, m'evoca la infància.

Quan era petit jugava a tots els esports possibles amb els meus companys de la Salle Reus: a basquet, handbol, atletisme (corríem la Marcel·lí Gené a Reus i la Jean Bouin a Barcelona) i futbol. A l'equip infantil del col·legi compartíem camp amb uns autèntics cracs que teníem per ídols i que en sabien molt: el Santi Juncosa que va començar als infantils de l'Espanyol i després va jugar vuit anys a l'Atlètic de Madrid, als equips infantils, juvenils i filials arribant al primer equip justament l'any 74 (el de la final de la Copa d'Europa amb el Bayern), i més tard amb el Reus l'any 81 quan es va pujar a segona B quedant campions de Tercera; l'Ismael Banyeres, un altre excel·lent migcampista tot terreny que va jugar 13 temporades completes amb el Nàstic a segona A i a segona B (1976-1989) i 469 partits oficials, no pas poca cosa, de fet és el segon jugador que més partits ha suat la samarreta tarragonina; i el Pep Sabaté, un magnífic porter que ens sorprenia amb unes "palomites" de circ i que, si no recordo malament, va fer cap al Club de futbol Reddis.


Eren els primers anys setanta, teníem tretze o catorze anys i un món per endavant, era època d'estudis i l'hora del pati era monogràficament futbolera. Avui veig el partit acompanyat del meu nebot de 6 anys i mig, el Gerard Soler Juanpere, esportista precoç, embadalit per la pilota i que té el futbol al cap... somia cada dia amb el pròxim partit de futbol 5 del dissabte a l'escola i s'apunta il·lusionat a veure els partits del Reus Jo de petit anava al camp del Reus, al carrer del Doctor Domènech, quan m'hi portava el meu tiet, en Josep M. Fargas i allí, els anys del Reus de l'Andreu Capó (un porteràs) hi veiem els equips de la Tercera Catalana: l'Olot, l'Europa, l'Hospitalet, el Júpiter, el Badalona... Ara ho recordo com una època feliç en què no hi faltaven tampoc els partits d'hoquei del "Reus campió d'Europa" al pavelló petit del carrer Gaudí.

Anem al partit d'avui, jornada 26 d'un total de 42 de la lliga de segona divisió estatal. El Reus no va sobrat de punts, molts empats i pocs gols a favor, jugar contra un equip pràcticament sentenciat amb el descens de categoria afegeix pressió, s'ha de "guanyar o guanyar" i això no és com bufar i fer ampolles. El Reus té un equip consistent, ben armat, amb molt de toc, forjat des de la defensa i per això ha de renunciar sovint a alegries ofensives, cada atac ha de tenir la rereguarda assegurada... La primera part ha estat un exemple de tot això. Amb un Lorca tancat, el Reus ha jugat amb molta paciència, la qual cosa, tot i exasperar a una part de la parròquia, és el que demana una plantilla com l'actual. La categoria no és fàcil i s'han de jugar bé les cartes. El 0-0 de la mitja part semblava una repetició de partits anteriors, poques ocasions, senyal que tocaria patir a la segona meitat.


Afortunadament els segons quaranta-cinc minuts han estat molts bons. La força del Reus està al mig del camp, quan funciona dóna gust de veure. El matiner gol als dos minuts ha
tranquil·litzat l'equip i les ocasions s'han anat succeint gratament: tres gols, i encara una altra rematada que semblava havia traspassat la ratlla, un bon festival de joc. La veritat és que el Lorca s'ha enfonsat i no se l'ha vist amb capacitat real d'inquietar la porteria reusenca. 3-0 final, el meu nebot havia encertat amb el pronòstic. 

El futbol té això: és pot passar de la por i el pessimisme de la primera part a l'eufòria de la segona. Deia Vázquez Montalban que el futbol és la religió dels nostres dies, jo crec que és un entreteniment que ens distreu, ens ocupa i sembla que ens apassiona, a vegades el magnifiquem amb excés, però bàsicament penso que ens retorna a aquells moments de la infància quan sempre corríem darrere de qualsevol cosa que semblés una pilota. 

Xavier Filella Fargas, regidor de Cultura Ajuntament Reus (1999-2007), president del Centre de Lectura (2011-2017)

CFR / Classificació

19º
13 puntos
PtosPJPGPEPPGFGC
16
Elche C.F. 15143651219
17
CD Lugo 13143471115
18
CD Tenerife 13142751118
19
CF Reus 13143471019
20
Extremadura UD 12143382125
21
Córdoba CF 11142571630
22
Nàstic 914239925
Veure classificació completa