CFR / NOTICIES

«Els clàssics a la grada»: la crònica del CF Reus - Alcorcón, per Raffaele Pinto, a la secció 'bReus'

«El principal enemic de l'esportista, practiqui el que practiqui, és el vent. Sempre i quan, és clar, jugui a l'aire lliure. Perjudica els atletes de qualsevol competició -clàssica o moderna-, els tenistes, i, per excés o per defecte, els regatistes de totes les categories. No és gens estrany que els esports s'hagin anat urbanitzant, o el que és el mateix s'hagin anat tancant en llocs sense cap dependència de la natura. El futbol, però, encara resisteix. El futbol és l'últim reducte on, majoritàriament i lluny dels pols, els elements naturals es mantenen intactes. Potser perquè el futbol no pot prescindir de ser l'esport on encara pervisquin els valors de l'èpica»

Els napolitans solem freqüentar l'estadi del nostre club –que només n'és un, el Nàpols- amb una confiança il·limitada gràcies sobretot al record de dos jugadors, tots dos sud-americans i d'arrels itàliques: Sivori i Maradona. I potser per això als tifosi més actius els ha sabut tan greu que algú de per allà com el Pipita Higuaín se n'hagi anat al rival més directe, la Juventus de Torí. A Nàpols una de les coses més destacables, i que formen part d'aquest estat de confiança italoamericà, és l'enginy que els tifosi posen en l'art d'atemorir els rivals, tot fent-ne befa. No fa pas gaire, es va rebre el Milan amb una pancarta que deia "Lasciate ogni speranza voi ch'intrate", que és allò que es llegeix a la Divina comèdia de Dante a la porta mateixa de l'Infern. De vegades fa el seu efecte, i l'equip contrari surt com més nerviós al camp. D'altres vegades, però, ho reconec, la inspiració no és tan afortunada. Contra el Chievo de Verona, la ciutat dels amors de Romeo i Giulietta, uns afeccionats van col·locar una pancarta que deia: "Giulietta è una zoccola", o el que el mateix, Julieta és una noia que fuma i tracta els homes de tu. Com és fàcil de comprendre, no va agradar gaire als de Verona. I quan el Nàpols va anar a tornar la visita es va trobar amb el corresponent llençol de rebuda, que deia que tots els
napolitans érem fills de Julieta. Què hi farem!


Es pot comprendre aleshores que m'hagi agradat molt i molt l'actitud dels qui animaven el Reus, sense cap paraula agressiva ni cap expressió desafortunada envers el rival, sinó, ben al contrari, amb un equip d'animació dedicat exclusivament a encoratjar els seus colors sense menystenir l'adversari i observant en tot moment un comport admirablement esportiu. I no em refereixo solament als grups d'animació de darrere la porteria que intueixo que és del gol sud, sinó també a la tribuna i a la grada lateral. Si ho considero important i ho destaco és perquè estic convençut que aquesta actitud es trasllada al camp i es fa visible en la conducta dels jugadors durant el partit: intensos, sense defallir, i amb total respecte al contrari. Així no hi ha dubte que es pot arribar molt lluny.

Raffaele Pinto, professor de Literatura Italiana de la Universitat de Barcelona

CFR / Classificació

14º
52 puntos
PtosPJPGPEPPGFGC
11
CD Tenerife 59421514135850
12
CD Lugo 55421510173948
13
AD Alcorcón 52421216143742
14
CF Reus 52421216143142
15
Nàstic 5242157204450
16
Córdoba CF 5142156215765
17
Albacete BP 49421116153546
Veure classificació completa