CFR / NOTICIES

«El camp de futbol com a espai literari», per Fina Masdéu. La crònica literària del CF Reus - Cultural Leonesa

«Deia Gabriel Ferrater en un poema –Els jocs- en el qual tenia en compte altres esports com el tennis i el bàsquet, que allò que caracteritzava el futbol era la intensitat. Qui
jugava hi posava l’ànima, i qui ho observava no quedava indiferent. L’empat pot semblar que desmenteixi aquesta apreciació, ja que, sovint amb pocs gols, és símptoma
d’avorriment, perquè pot ser pres no com a mostra de passió, sinó del càlcul. I en canvi, qui hagi vist els empats del Reus –i ja en van cinc- convindrà que pocs resultats
d’aquesta naturalesa hauran estat més intensos, més viscuts, més disputats i hauran clavat al seient l’espectador fins al darrer segon. Fet que demostra, de passada, que els
poetes, quan s’hi posen, solen tenir raó»

M’agraden els reptes. I el que em va proposar l’altre dia l’amic Ferran Pujol tenia, per a mi, la solta suficient per dir que sí: es tractava d’escriure una crònica literària a propòsit del partit que es disputaria entre l’equip reusenc i el visitant lleonès –el dissabte, 7 d’octubre, a les 6 de la tarda–, i que estava convidada a presenciar en directe, en una bona primera fila de la llotja
d’honor. 

Abans de continuar, voldria aclarir que el meu interès pel futbol és quasi nul, cosa que no significa que no n’hagi estat espectadora de diversos partits –en directe; per televisió no n’he seguit mai cap de sencer–, per raons de caràcter familiar; i, vulguis o no, això m’ha facilitat d’anar adquirint algunes nocions del reglament i de l’ambient que es respira en el terreny de joc. S’entén, doncs, que el repte em resultava atractiu per l’altre vessant, pel literari: sóc professora de llengua i literatura catalanes i em dedico, a més, a la investigació en aquestes matèries.


Un cop confirmada la meva col·laboració, ja barrinava com enfocaria la crònica i ben aviat ho vaig tenir clar: havia de poder avalar, des de la meva experiència i amb les dades que recollís,
que el camp de futbol, amb tots els seus components –jugadors, espectadors, entorn ambiental...– era un espai literari com qualsevol altre, és a dir, que es podia generar literatura a
partir d’un encontre esportiu. No es tractava de descobrir la sopa d’all, ni de bon tros: és prou sabut que molts escriptors, d’aquí i d’arreu, han fet objecte dels seus relats els camps de futbol i els partits que s’hi disputen; recordem Jesús Moncada –insuperable el conte “Futbol de ribera”–, Manuel Vázquez Montalbán –culé incondicional–, Jorge Luis Borges, Mario Benedetti, Nick Hornby, Eduardo Galeano, Pino Cacucci i un llarg etcètera. Em calia, per tant, intentar fer com ells: mirar-me el partit com no ho havia fet mai fins ara, mirar-me’l com si després n’hagués d’escriure una narració; si aconseguia desplegar les percepcions més enllà de la finalitat primera, i principal, de l’encontre, hauria aconseguit el meu objectiu.


I vaig començar a anotar allò que em cridava l’atenció: el nom de l’equip contrari, la Cultural Leonesa, singular –no goso escriure únic– entre els que soc capaç de recordar; l’himne de
l’equip local, que ja coneixia però que vaig escoltar amb més atenció i vaig trobar tan encertat, per encomanadís, com elegant; les composicions de les jugades, els cossos àgils i les actituds concentrades, sovint tenses, dels jugadors; els crits i les increpacions dels seguidors d’un i altre equip; els xocs i els cops malgrat els moviments coordinats; algun moment de desorientació i de nervis per una jugada equivocada o frustrada; els ooooooh... de decepció lliscant per les grades a causa d’una pilota que hauria d’haver entrat a la porteria i que es desviava del recorregut desitjat; els entrenadors amunt i avall de l’espai marcat amb una tènue ratlla blanca que no han de traspassar; targetes grogues, advertiments de l’àrbitre, patiment dels aficionats... en un escenari emmarcat per una tarda calmada, un pèl fresqueta, que va anar enfosquint-se i deixant protagonisme als focus de l’estadi. I, ni que això no ho vaig veure ni sentir, també ho vaig notar: què deu passar pel cap dels jugadors, dels porters, de l’àrbitre i els seus auxiliars mentre dura la competició? Sabent que tot depèn de la seva actitud, dels seu capteniment, de la seva capacitat de reacció... en algun moment s’evadeixen de l’entorn? Què deu pensar el jugador que ha de resoldre una falta i és l’encarregat de xutar a porteria?

Ara, repassant la considerable llista de fets i d’impressions que vaig elaborar, puc confirmar que, en efecte, l’èpica del joc conté una bona dosi de material literari, interessant i variat.
Només em resta deixar constància del resultat, un digne empat a 1, del qual m’alegro molt, perquè en, cas d’una derrota per als de casa, hauria marxat del camp una mica pansida en
comptes de mostrar el somriure de satisfacció amb què me’n vaig acomiadar.

Fina Masdéu Abril (Reus), doctora en Filologia catalana, catedràtica d’ensenyament secundari, es dedica també a la investigació –té publicacions en els àmbits de la geoliteratura i
de la memorialística i sobre diversos autors locals i comarcals. És una de les coordinadores del col·lectiu literari “Reusenques de Lletres”.

CFR / Classificació

11º
24 puntos
PtosPJPGPEPPGFGC
8
CD Tenerife 25186752519
9
CA Osasuna 25176741913
10
R. Sporting 24186662118
11
CF Reus 24185941317
12
R. Valladolid CF 23186573230
13
R. Zaragoza 22185762022
14
AD Alcorcón 22185761622
Veure classificació completa